Joan Miquel Oliver - Flors de Cactus

Jo afinava sa guitarra
Sol cruixent a s'exterior
s'autobús aminorava
Cel ponent posant colors
Benzineres polsegoses
Vas de copes a misions
Dins sa fosca perillosa no m'he vist en condicions
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls, es teus cabells...
Estels anònims que es desintegraven,
i jo ho mirava trist i tot solet.
Es veí que me pitava,
un hotel passar en s'hivern.
Jo tocava sa guitarra,
jo escrivia en un quadern.
Benzineres polsegoses,
destenyir els amostradors.
Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions.
Més val que me carregui es personatge
Pensaven es teus ulls i es teus cabells...
Estels anònims s'identificaven,
i jo esperava trist i tot solet.
Benzineres polsegoses,
flors de cactus a visions.
Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors.
Més val que me carregui es personatge,
pensaven es teus ulls i es teus cabells.
Estels anònims se comunicaven
i jo quedava trist i tot solet.
Més val que me carregui es personatge,
pensaven es teus ulls i es teus cabells.
Estels anònims se descontrolaven,
i jo tornava trist i tot solet.