Pots venir en voler, volant. Pots entrar, per tu està obert, papallona que a la llum artificial, l'estimes tant com al cel obert. No és que jo em distregui , no, és que pens amb altres coses, en temps antics de donzelles i cavallers, en paradisos, els teus llavis calents.
Vendràs en voler i t'aniràs pagant, vendràs en voler i t'estimaré igual.
Si és millor estar tot sol, per llepar-se ses ferides, deixa'm com un animal ferit, sentint només els batecs del pit. No és que m'hagi perdut, no, és que no sé on estic ara, a quin nivell de pau espiritual o a quina profunditat del fang
Vendràs en voler i t'aniràs pagant, vendràs en voler i t'estimaré igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada