Ensenyar és aprendre dues vegades: de maig 2013

MARES I PARES VOTAU NO AL PTIL

En diuen Toni Tornero i som pare d’un alumne d’institut i d’una alumna universitària que han rebut el seu ensenyament en català. No puc obviar que també som docent amb prou anys d’experiència. He fet feina a educació infantil, educació primària i ara estic a secundària; he format part durant molts anys d’un equip directiu; per tant, puc dir que tenc un coneixement acceptable del nostre sistema educatiu. No obstant això, voldria deixar clar, una vegada més, que avui som un pare, un pare molt preocupat. No milit a cap partit polític.

Molts del que, com jo, teniu fills a un centre educatiu, és possible que hagueu estat convocats per votar si estau d’acord, o no, amb una cosa que li diuen PTIL. Això no és més que un projecte lingüístic que s’ha de fer en un temps record per ordre de la Conselleria d’Educació... per fer creure a l gent que a partir d’ara els nostres fills aprendran tres llengües: català, castellà i anglès.

Al llarg dels darrers mesos, he sentit moltes coses sobre el decret del TIL, però la que més em va convèncer va ser la d’una bona companya que va sentenciar: “és una estafa”. Hi encertà de ple. Qui creu que fent les matemàtiques en anglès, n’aprendran més i millor? Al contrari, si a ESO es fan en anglès i el professor, suposadament competent, és honest, només aprovaran la matèria els alumnes anglesos, si n’hi ha. Equacions, geometria, problemes, proporcionalitat, funcions, estadística, probabilitat... si en la llengua pròpia els alumnes ja els costa déu i ajuda! Igual passaria amb ciències naturals: genètica, biologia, geologia... I les ciències socials! Explicau història o geografia en anglès... Si volen millorar l’anglès, que en posin més professors, des d’infantil, amb desdoblaments de no més de deu alumnes, i que facin molta conversa . Jo ho aprov ara mateix. Ara, en grups d’entre 25 i 35 alumnes, com a llengua vehicular de matèries curriculars que se n’oblidin. És una farsa.

Així doncs, no us deixeu prendre el pèl. Encara que siguin el directors qui convoquin les consultes, per cert no vinculants, no oblideu que ho fan obligats sota amenaça d’expedient disciplinari. Només compleixen ordres dissenyades per polítics que desconeixen el món educatiu perquè són farmacèutics o economistes, però no educadors. No voteu el PTIL. Us parlaran de l’article 20, una altra enganyifa; no volen el millor per als nostres fills, només volen arraconar el català perquè l’escola és l’única institució en què està mínimament normalitzat. L’han llevat de l’administració pública, ja no és un requisit, a l’empresa privada és residual, als mitjans de comunicació, gairebé inexistent. Però l’escola aguantava amb grans esforços per part dels docents i això no ho poden consentir.

Jo som fill d’emigrants peninsulars i estic orgullós de saber català, era una obligació moral meva que hauria de ser la de tothom en aquesta terra meravellosa. Els meus fills han après en català i són plenament competents en castellà, NO TENEN CAP PROBLEMA. També tenen uns coneixements bàsics d’anglès que continuen millorant. Perquè l’educació no s’ha d’acabar mai, tot i que la LOMCE ho intentarà imposant revàlides pertot arreu.

Per tot això, i moltes raons més, votau NO A QUASEVOL PTIL.

Toni Tornero Cobos. Pare.