Ensenyar és aprendre dues vegades: de novembre 2011

Hola, veig que heu vist el curtmetratge "Som taujà" i a molts de voltros vos ha agradat. És emocionant, eh?

No sabeu què és un taujà o taujana? És tota la gent que ha nascut al meu poble: Santa Eugènia.

Sa meva germana és una taujana i jo som un taujà i el protagonista de la pel·lícula, en Joan Mateu també és taujà, a part de ser el meu cosí favorit.

M'agrada que vos hagi agradat. Jo encara m'emocion cada vegada que el veig perquè crec que reflecteix molt bé el que pensa en Joan Mateu encara que ell no sigui capaç d'expressar-se com noltros.

Aquest curt ha estat presentat a nombrosos certàmens i concursos i l'ha vist gent de tot el món. Ha obtingut multitud de premis i ha estat traduït al menys que jo sàpiga a 4 idiomes diferents: català ( per cert la veu la vaig posar jo. Jo era el que parlava com si fos en Joan Mateu), castellà (que és la versió que deguereu veure voltros), anglès i alemany.

No imaginau lo molt que el poble estima en Joan Mateu ni lo famós que s'ha fet gràcies a aquesta petita història que reflecteix part dels seus pensaments diaris.

També m'ha agradat molt que m'enviessiu els mails. Les mostraré a en Joan Mateu i els faran sentir d'allò millor.

Vos adjunt una foto de la meva filleta Clàudia que ara complirà 5 mesos el proper 11 de novembre.

Fins aviat

A. La dièresi és un signe gràfic (¨) que utilizem per marcar que cal llegir la u davant de la e als diftongs creixents i per desfer un diftong decreixent.
Fixa't que posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per tal que quan llegim el mot soni la u. Per exemple:
          Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí
Observa que no fem servir mai la dièresi davant de a o de o ja que en aquests casos igualment llegiríem la u. Per exemple:
          Adequar, adequo; paraigua

B. La dièresi és un signe gràfic que també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent, es a dir, que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma. Un dels motius es dóna quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi. Per exemple:
          Països (però país i paisatge), peüc, ruïnes, cruïlla

Mots cultes:

    DIFTONG       HIAT
    
    heroic        heroïcitat
    fluid         fluïdesa
    laic          laïcitat
    trapezoide    trapezoïdal

Vigila que mai no posem dièresi a:
     1.Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
         2. Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista
         3. En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir,         com reïxo, reïx).     reunió, reincidir, contraindicació, coincidència.
         4. En les terminacions llatines -us i -um.      Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum.

C. Que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals. reduïa, maleïes, conduïa, agraïen.
D. Les paraules de la mateix famíla en què el diftong decreixent s'ha desfet per la raó B., conserven la dièresi encara que no hi caigui l'accent fonètic. Per exemple:
          Aïllant perquè ve d'aïlla.

E. Les raons morfològiques també són motiu pel qual cal desfer un diftong decreixent. Observem el cas de la terminació-i del present de subjuntiu que duu una dièresi en aquells verbs de la primera conjugació el lexema dels quals acaba en vocal. Per exemple:
          Situ-ar present de subjuntiu: situ-ï, situ-ïs, situ-ï, situ-em, situ-eu, situ-ïn.

Diftong decreixent	Diftong creixent
Vocal + I / U	UA G/Q + ÜE ÜI UO

dijous, 24 de novembre del 2011

dimarts, 22 de novembre del 2011

divendres, 18 de novembre del 2011

dilluns, 14 de novembre del 2011

Definició:

divendres, 11 de novembre del 2011

dijous, 10 de novembre del 2011

dilluns, 7 de novembre del 2011

Sufixos. Diminutius, augmentatius, pejoratius i afectuosos

divendres, 4 de novembre del 2011

dijous, 3 de novembre del 2011